Periódico "El Raval"

Cada mes sale a la calle el periódico "El Raval" con información de lo que puede interesar a quienes viven y trabajan en el barrio del Raval. Para ver el periódico "El Raval" cómodamente, clica sobre el ejemplar que ves abajo. Se ampliará a toda la pantalla. Podrás pasar las páginas y en la parte superior podrás ver los controles para ampliar, arrastrar, etc.
Además del periódico, en este blog encontrarás algunos contenidos que quizás puedan interesarte también.

lunes, 13 de agosto de 2012

CRISIS Y "DEFICIENCIA MOTIVACIONAL". Artículo recibido por internet (firmado con pseudónimo) que explica uno de los aspectos piscológicos que se producen con la crisis. Interesante... ...

La crisis es producto de la fatalidad, a ver si pasa pronto…
No hay nada que hacer más que tener paciencia y resignación…
Si, si, de acuerdo… Los de arriba estarán imputados, pero ya veras como no pisan la cárcel…
Siempre nos quedará el recurso al pataleo…

A los que mandan, a los que te quieren esclavo les encanta que ese tipo de ideas aniden en tu mente… Si este es el caso, si a veces tienes este tipo de ideas, apresúrate a desalojarlas de tu cerebro. Son producto de algo que tiene nombre científico y se denomina “Indefensión Aprendida”.

Debemos el concepto al psicólogo estadounidense Martin Seligman, que lo desarrolló a partir de su conocido experimento con perros. Seligman expuso a dos animales, encerrados en sendas jaulas, a descargas eléctricas ocasionales. Uno de ellos tenía la posibilidad de accionar una palanca con el hocico para detener la descarga, mientras el otro no disponía de medios para hacerlo.

El efecto psicológico en ambos animales era muy distinto: el primero mostraba un comportamiento y un estado de ánimo normal, mientras que el otro permanecía quieto, lastimoso y asustado. De esta manera, la importancia de la sensación de control sobre el estado de ánimo parecía demostrada. Incluso cuando la situación cambiaba para el segundo animal, y se ponían los medios para que este pudiera controlar las descargas, era incapaz de darse cuenta y seguía recibiéndolas sin intentar evitarlo.

De esta manera la indefensión aprendida es una condición psicológica (también social como en el caso actual) en la que un sujeto (o colectividad) aprende a creer que está indefenso, que no tiene ningún control sobre la situación en la que se encuentra y que cualquier cosa que haga es inútil. Como resultado, el individuo (o colectivo) permanece pasivo frente a una situación displacentera o dañina, incluso cuando dispone de la posibilidad real de cambiar estas circunstancias.

La indefensión aprendida genera tres grandes deficiencias :

La Deficiencia Motivacional se caracteriza por una disminución de las respuestas de individuos (y grupos humanos) que han “aprendido” (por lo general equivocadamente) que su actuación no sirve para nada y por lo tanto ya no se esfuerzan en resolver sus problemas. Las características más sobresalientes a que da lugar la deficiencia motivacional son la pasividad y la falta de perseverancia. Los sujetos (y grupos humanos) quedan desmotivados y simplemente intentan adaptarse a las situaciones dolorosas que les proporciona su ecosistema.

La Deficiencia Cognitiva nos adentra en el ámbito de las ideas deformadas, en tanto genera una disposición cognitiva negativa. A los individuos y los grupos humanos les resulta difícil aprender que sus respuestas han sido eficaces, o tienden a evaluar el resultado como en un balance negativo, en tanto creen que el esfuerzo no ha obtenido la merecida recompensa. De esta manera distorsionan la percepción de control: tienden a creer que fracasaran (individual y colectivamente) en todo lo que emprendan, ya que han “aprendido” que no existe correspondencia entre los esfuerzos de su conducta y las consecuencias que desprenden de ellas. La deficiencia cognitiva hace que aumenten las dificultades en los procesos de memorización, comprensión y toma de decisiones.

La Deficiencia Emocional consiste en un incremento de la ansiedad y de la emotividad, seguida de depresión. La percepción de falta de control produce frustración, miedo, insatisfacción. Por ese camino se llega en numerosas ocasiones a la enfermedad mental (ansiedad, estrés, depresión, tristeza crónica…) o la somatización física (úlceras, cefaleas, trastornos del sueño, enfermedades auto-inmunes…). Y en esta versión, en el caso de las sociedades, a ciertas patologías de carácter social (pasividad, apatía, tristeza, desesperanza, cinismo…).

Por el contrario, se define “Empoderamiento” como el proceso por el cual las personas aumentan la fortaleza espiritual, política, social o económica de los individuos y las comunidades para impulsar cambios positivos de las situaciones en que viven. Generalmente implica el desarrollo en el beneficiario de una confianza en sus propias capacidades.

jueves, 9 de agosto de 2012

SOBRE EL ASALTO A SUPERMERCADOS EN ANDALUCÍA..

Vamos a ver.
- Se producen recortes históricos, se cierran empresas, millones de parados, cientos de miles de familias sin que ningún miembro tenga ingresos...
- Se recortan además los recursos a las ONG's y a los servicios sociales públicos...
-Llegan los tertulianos, articulistas y demás formadores de opinión insistiendo una y otra vez en lo llamativo que es la paciencia de los colectivos más castigados y de forma insistente comentan lo lógico que sería que hubiera asaltos a supermercados...
-Llega Rajoy y recorta los subsidios de desempleo para "incentivar" la búsqueda de trabajo...
-Se suman los insinuadores malintencionados que extienden la idea de que esos millones de parados, si no están asaltando supermercados es...porque tienen ingresos en negro, economía sumergida... Y Montoro acusa a la economía sumergida de ser la base de los problemas de financiación...
Y yo me pregunto,
Si no tienes ingresos, buscas y no encuentras trabajo, y te acusan todos estos personajes con insidias y sospechas de pereza, acomodación y demás "merecimiestos de la suerte que les corresponde"...
¿No es eso sentirse empujado a reaccionar asaltando supermercados para, sobre todo, reivindicar tu orgullo, la realidad de tu sufrimiento y exigir soluciones?
Los asaltantes de supermercados en Andalucía no hacen lo correcto, pero es que no quieren hacer lo correcto. Ellos tienen otra prioridad... exigir justicia y solidaridad.
Habría que tener mucho cuajo para castigarlos.
Escucharlos ya sería ciencia ficción en este país "tragón" acomodado en los últimos lustros en el dejar hacer de los estómagos agradecidos.
J. Alegría

miércoles, 1 de agosto de 2012

CARTA DE ERNEST MARAGALL AL PSC. ¿TÚ QUÉ OPINAS?

Benvolgut Daniel,

He rebut la carta en la qual em trasllades les teves reflexions i propostes, en nom del Secretariat i del Primer Secretari, així com l'oportunitat de comentar en persona els esdeveniments que esmentes. Vagi per endavant que em poso a la teva disposició per contrastar les respectives opinions sobre tot plegat. Quan vulguis i on vulguis.

En tot cas, crec que convé aclarir alguna de les consideracions que fas en la teva carta.

1. El programa electoral amb el qual em vaig presentar, així com la resolució política del 12è Congrés contenia efectivament aquesta frase que inclous. Llegida i rellegida no trobo cap incoherència amb els criteris defensats per mi, ni amb el vot expressat el passat dia 25 al Parlament de Catalunya en el marc del debat sobre la proposta de Pacte Fiscal.

O, dit d'altra forma, la posició que es va aprovar al nostre Congrés és igualment distant tant de la meva posició com de la finalment adoptada i votada per el Gup Parlamentari Socialista, després de les converses mantingudes amb la resta de grups i dels debats interns que tu mateix esmentes.

Molt especialmemt si parem compte que, en les posicions defensades en el procés de debat i aprovació del Pacte Fiscal, el PSC accepta i s'afegeix a la proposta de formular un nou model de finançament per Catalunya, abandonant de facto la pretensió de mantenir-nos estrictament en el marc del model vigent del que parlava la resolució aprovada al Congrés.

En el mateix sentit haig de referir-me a la resolució aprovada en el darrer Consell Nacional. El seu caràcter d'encàrrec obert a l'Executiva per negociar un acord final, és prou indicador de la inexistència de contradiccions o distàncies tangibles amb les posicions finalment adoptades tant per el Grup Parlamentari com per mí mateix. Ambdues eren més aviat concrecions possibles del mateix text que formulava la delegació política per negociar.

És més, podem afegir a aquesta frase que tu assenyales alguna altra referida a la demanda de reforma constitucional, que apareix tant en les resolucions del propi Congrés del PSC, com en el programa electoral amb el que ens varem presentar a les eleccions catalanes.

És, doncs, en base a les anteriors consideracions i com a diputat del grup parlamentari socialista, que no trobo cap inconvenient programàtic ni cap contradicció en les posicions defensades i en la decisió de vot que finalment vaig adoptar.

Una decisió que volia mostrar-se en coherència, precisament, tant amb les posicions globals del socialisme català com amb les meves conviccions i amb el que crec es correspon amb l'interès general dels ciutadans als que diem representar.

Encara més si hi afegim la consideració del benefici (o el cost) per el PSC en funció de si decideix formar part (o no) de la unitat de país tan necessària en questions com la del Pacte Fiscal. En aquest cas, com és prou conegut, afegir-se a l'acord majoritari no implicava renunciar a les nostres posicions contingudes en les esmenes presentades i recolzades també per mi mateix.

2. Esmentes després un suposat canvi de posició respecte de la que mantenia com a Conseller del Govern de la Generalitat. Dec suposar que t'estàs referint a la Llei d'Educació de Catalunya i el seu tràmit parlamentari.

T'he de dir que no entenc el que em dius si no és que et refereixes a la manca de debat suficient al voltant d'aquesta qüestió durant tot el procés. M'agradaria pensar que deus voler dir que els diputats socialistes haguessin hagut de tenir més llibertat per expressar els seus dubtes sobre el projecte. Així hauria de ser sempre. Inclós, com era el cas, en el marc d'una relació de Grup Parlamentari que dona suport al Govern en exercici.

Preferiria no entendre que els diputats del PSC van votar la Llei per estricta obediència parlamentària. En tot cas, no puc recordar cap ocasió en que s'expressessin formalment posicions discrepants o contraries a les que contenia el Projecte de Llei. Ni al si del govern, excepte això sí, per part dels membres de IC-V, ni a les reunions de l'Executiva PSC a la que pertanyia en aquell període, ni a les reunions del Grup Parlamentari a les que assistia com a conseller i no com a diputat.

Debats i preocupació legítimes sobre la reacció dels sindicats davant de determinades propostes, sí que n'hi havien. Demandes de rectificació o ajust en l'articulat de la Llei, no. Ni una.

Em doldria molt pensar que el paper que atorgues a la figura de diputat és aquest que es desprendria de les teves paraules. I, encara més, seria inacceptable suposar que un hipotètic silenci "disciplinat" en aquell moment, s''hauria de correspondre ara amb una meva actitud equivalent en el debat sobre el Pacte Fiscal. Silenci i docilitat; abans per tu, ara per mi.

Això sí que seria absolutament vergonyós i incompatible amb qualsevol consideració sobre la ètica i la dignitat polítiques.

Deixa'm que, en qualsevol cas, repeteixi el que aquests dies he tingut ocasió de explicar: Si, en últim terme i siguin quins siguin els reglaments o els precedents a considerar, la primera responsabilitat d'un electe es envers els ciutadans a qui ha de representar.

Abans i per sobre de les consideracions orgàniques o administratives. Des de les conviccions obertament defensades i com expressió bàsica del concepte originari de representació política. Sigui quin sigui, també, el regim electoral vigent, majoritari o proporcional, amb llistes obertes o tancades, a Catalunya i arreu del món on es reclamin de la democràcia com a pilar essencial de la societat.


3. En la part final de la teva carta expresses la teva opinió, sembla que ferma i sense cap dubte, sobre la incompatibilitat entre la meva actuació i la pertinença al Grup Parlamentari Socialista.

No s'acaba d'ajustar aquesta teva convicció, amb la demanda que formules a continuació sobre la conveniència d'una reflexió personal entorn a la renúncia a l'acta de Diputat.

Sigues clar: M'estàs demanant(?) que marxi, que desaparegui del Grup i, s'entén, del propi PSC. Doncs bé, és obvi que no puc, ni remotament, acceptar ni acollir aquest amable suggeriment.

No sense que formalitzeu i substancieu les greus acusacions que inclous a la teva carta sobre la meva actuació i sobre una suposada manca de coherència personal, ética i dignitat polítiques. Són acusacions massa greus per passar-les per alt.

En cap moment jo gosaria formular judicis personals equivalents sobre la teva persona o sobre qualsevol altre membre del Secretariat, de l'Executiva o del Grup Parlamentari Socialista.

No estem en un debat sobre posicions polítiques amb diversitat de punts de vista?
És clar que es poden plantejar questions de respecte als reglaments o de suposada distància amb acords o resolucions prèvies. Però no puc considerar admissible que ningú, jo tampoc, s'atribueixi la facultat o el dret d'atorgar o retirar qualificacions de dignitat personal o política.

En tot cas, sí que vull proclamar la meva més ferma convicció sobre la coherència del que defenso, el que dic i el que voto amb els valors i posicions que van formar part essencial del naixement del PSC com a força capaç d'expressar la unitat de tots els socialistes ctalans. Convicció que s'extén, sense solució de continuitat des d'aquell moment fundacional fins a aquest mateix instant en que completo la meva resposta a la teva carta.

Així doncs, no tinc cap intenció de renunciar a la meva condició de membre del Grup Parlamentari Socialista. I penso exercir tot els drets que em corresponen en la seva defensa.

Resto a la teva disposició per comentar personalment aquesta situació.
Cordialment.

Ernest Maragall i Mira
Diputat al Parlament de Catalunya membre del Grup Parlamentari Socialista